Tavernes de la Valldigna, vista des d'allà mateix

Tavernes de la Valldigna és una ciutat situada al sud de la província de València, a la comarca de la Valldigna.

El seu terme té una superfície de 50 km2 i està envoltat per muntanyes, excepte per l’est, per on s’obre a la Mar Mediterrània. El paisatge de la Valldigna es caracteritza pel verd dels tarongers, que a la primavera desprenen una olor a azahar molt agradable.

La Vall, com també se l’anomena, consta de dos nuclis urbans: “el Poble”, que és la zona residencial de la majoria de la població durant els mesos més freds, i “la Platja”, a la costa, que passa de tenir una població de 1.500 habitants a l’hivern a acollir uns vora 40.000 persones, entre residents vallers i turisme, principalment de l’Estat Espanyol.

Tavernes està ben comunicada per carretera (AP-7, N-332 i CV-50) i ferrocarril (Renfe) amb ciutats veïnes importants com Cullera, Gandia i Alzira (totes a menys de 20 kms) i amb València (a 50 kms). També té connexions directes d’autobusos amb Madrid, d’on procedeix la majoria del turisme estiuenc.

Origen del nom de la ciutat

Segons la llegenda, el nom de la “Valldigna” data de l’any 1297, quan el rei Jaume II el Just, sorprès per la seva bellesa, oferí la vall de l’Alfandec a l’abat Bononat de Vila-seca per construir un monestir, dient-li: “Quina vall més digna per a un monestir de la vostra religió”, responent-li l’abat: “Vall digna, senyor, vall digna”. El Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, està construït al terme veí de Simat de la Valldigna, i amb més de 700 anys d’història ha estat adquirit per la Generalitat Valenciana (regulat a l’article 57 de l’Estatut d’Autonomia) i declarat com Bé d’interès Comunitari.

Antigament, el nucli urbà de Tavernes s’anomenava Gebalcobra, i constituïa el centre comercial i mercantil entre els agricultors i ramaders dels pobles i alqueries de la vall, que vulgarment l’anomenaven Tavernes, perquè era a la taverna i a la llotja on es reunien per mercadejar, d’aquí el topònim de la ciutat.

Festes locals

Les festes patronals comencen el segon divendres de setembre i duren deu dies, destacant-hi les revetlles, les vaquetes (toros), el concurs de paelles i sobretot, el ball de disfresses.

Les festes més populars són les Falles, el mes de març. Hi ha sis Falles al Poble i una a la Platja, i els fallers viuen la festa del foc i la pólvora nit i dia. Destaquen la cremà, l’ofrena de flors, la nit del foc o castell d’artificis, les mascletades i les despertades amb coets, els dinars i sopars de germanor, els concursos de truc (joc de cartes típic valencià), els passacarrers o cercaviles i les revetlles amb els xiringuitos fins ben entrada la matinada.

També destaca la Pasqua o Setmana Santa, que a València comprèn des del Dijous Sant fins el dia de Sant Vicent o segon dilluns de Pasqua (12 dies de festa!).

Altres festes típiques amb molt de seguiment ciutadà són el dia de la Valldigna i el dia de la Comunitat (amb fires medievals i revetlles), el dia de la Sang i el dia de Sant Cristòfol.

Economia

Tavernes era cap als anys 70 un dels pobles amb més renta per càpita de l’Estat Espanyol, amb un turisme creixent i una forta indústria vinculada al comerç de la taronja, a més d’indústries molt fortes com Tabervall i Federico Giner, que copaven les comandes estatals de mobiliari de col•legis i organismes públics, l’Expo de Sevilla o els carros portamaletes dels aeroports. Més tard van anar apareguent altres empreses amb comerç internacional importants, entre les que cal destacar Asfaltos Chova, Vilber o Alpesa, i empreses de comerç nacional com Caisa o Envases Grau. Tot i això, els últims anys, el baix preu que es paga als agricultors pels cítrics i la crisi de la construcció, han fet que la situació econòmica no sigui massa bona.

Llocs per visitar

Els millors llocs per visitar a la Valldigna són els seus paratges naturals, on destaquem:

- Les seves platges, amb dues banderes blaves.

- El Mirador, que és un turó amb vistes a tota la zona de platja, Cullera i Gandia, amb zona de picnic.

- Sant Llorenç, que és una ermita situada en un turó on hi ha una font natural i una zona per menjar (fa anys que no s’hi permet encendre foc).

- El Clot de la Font, que és una altra zona amb una font natural i zona d’esbarjo amb “torradors” (barbacoes) i taules de pedra.

L’arquitectura de Tavernes no és molt rellevant. Només l’església de Sant Pere i l’Ermita del Calvari tenen valor històric. Ens caldrà apropar-nos al Monestir de Simat per gaudir d’un lloc emblemàtic.