La llengua. Mots i expressions valencianes

La llengua

El valencià és, juntament amb el nord-occidental, una de les varietats occidentals de la llengua catalana.

Pel que fa al nivell fonètic, compta amb set fonemes vocàlics en posició tònica i amb cinc en posició àtona, cosa que vol dir que distingeixen entre a/e (és a dir, no hi ha vocal neutra) i entre o/u. Quant a les consonants, entre d’altres trets, distingeixen b/v i pronuncien la –r final.

Pel que fa a la morfologia, els demostratius són: este/eixe/aquell i els possessius femenins són: meua/teua/seua... La 1ª persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació acaba en –e (cante). Les combinacions de CI singular + CD definit són: li’l, li la, li’ls i li les. El passat simple és molt viu (anà en lloc de 'va anar').

Però són les diferències lèxiques les més evidents: hui (avui), calces (mitges), escurar (netejar), poal (galleda), eixir (sortir)... Alguns mots els comparteix amb el balear, com granera (escombra); d’altres amb el nord-occidental, com espill (mirall), i d’altres són exclusius, com dacsa (blat de moro).

Mots i expressions valencianes típiques

PARAULES VALENCIANES	CORRESPONDÈNCIA EN CATALÀ
Gitar-se	Estirar-se al llit
Alçar-se	Llevar-se o aixecar-se
Ser o estar major	Ser o estar gran
Ser o estar gros / grossa	Ser o estar gras / grassa
Escurar els plats	Rentar els plats
Rentar els plats	Esbandir els plats
Torcamans	Eixugamans
Ensalà, tomaca, pebre, vitet, carlota, encisam	Amanida, tomàquet, pebrot, bitxo, pastanaga, enciam
Llima / Lima	Llimona / Llima
Dacsa	Blat de moro
Creïlles / Papes	Patates / patates fregides
Companatge	Mescla o embotit als entrepans
Taulell o manisa de ceràmica	Rajola de ceràmica
Rajola	Maó, totxo
Anit	Ahir a la nit
Despús-anit	Abans d’ahir a la nit
Despús-demà	Demà passat
Granera	Escombra
Poal	Galleda
Carxot	Clatellada
Pardal	Ocell
Bescuit	Pa de pessic
Monyo (exemple: tallar-se el monyo o fer-se el monyo)	Cabell
Prompte	Aviat
Botifarra	Botifarra de sang
Llonganissa o salsitxa	Botifarra
Ou caigut	Ou ferrat
Caldo	Brou
Bombó	Cafè amb llet condensada
Café del temps (amb gel i llima)	Cafè (amb glaçons de gel i llimona)
Café amb gel	Cafè amb g
Bragues	Calces
Calces o mitges	Mitges
Calçotets	Calçotets
Calcetins	Mitjons
Muscle	Espatlla
Bou	Toro
Buey	Bou
Llaurador	Pagès
Espardenyes / sabatilles	Sabates d’espart / vambes
L’oratge	El temps (soleiat,...)
EXPRESSIONS VALENCIANES	CORRESPONDÈNCIA AL CATALÀ
Estar alguna cosa “a fer la mà”	Estar molt lluny. També es fan servir les expressions: “allà on brama la tonyina” o “allà en el blau de la mar”
Vés i toca’t el pardal = vés i toca’t els collons	Vés i toca’t els pebrots
Estar encès en flama	Estar molt cremat (pel sol o per qualsevol mena de problema) o estar molt calent (excitat)
Ves-te’n a fer la mà	Vés-te’n a fregir espàrrecs
Pegar una becaeta	Fer una becaina
Estar que pega un esclafit = Estar a parir	Estar ple de gom a gom
Pegar a fugir = Enganxar a córrer	Sortir per potes
Amollar l’aigua Hi ha gent que aigua ho pronuncia [auia]	Deixar anar l’aigua (obrir una comporta o una aixeta per a regar).
Amollar una espardenyà	Dir un castellanisme o barbarisme (per exemple: menjar-se un bocadill)
Clavar la pata a base de bé	Clavar la pota ben clavada
Em fa comboi	Em fa il·lusió
Beure a gallet	Beure d’una botella o un porró a galet, sense amorrar-se
Anar a estall	Agafar tot el que es posa per davant. Exemple: collir a estall implica cobrar segons la quantitat que es cull, a preu fet (en comptes d’anar al jornal, que es cobra per hores)
Salut i força en el canut	Antigament el canut era una butxaca on es guardaven els diners, però ara té una doble intenció: canut=piu=pardal=penis
Arrea pa c’allà	Vés-te’n cap allà
Xe, de veres	Que sí, de veritat
Caguen la mar salà = Caguen Dènia	Eufemismes o expressions alternatives per no cagar-se en Déu
Ser “de categoria”	Ser collonut, meravellós, etc.

Pronunciacions característiques:

Nosaltres = [mosatros]

Vosaltres = [vosatros]

Veure = [vore]

Anem-nos-en = [anemon] o [mone]

Vine cap ací = [vine pacasí]

Tira cap allà = [tira pacallà]

Per a = [pa]

En valencià es perd la “d” intervocàlica: cansalada = [kansalà], agobiada = [agobià], cremada [kremà]

Altres curiositats:

Saludar un amic amb un insult no és insultar sinó un excés de confiança, de bon rotllo: “iee, cabró, on vas?” dóna a entendre que l’enveges, amb el bon sentit de l’expressió.