Sant Vicent

Avui és Sant Vicent, patró de València.
És el sant d'En Vicent Sala.
Per molts anys!

Fotos Satorras

Vídeo del concert a Tavernes de la Valldigna

La llengua. Mots i expressions valencianes

La llengua

El valencià és, juntament amb el nord-occidental, una de les varietats occidentals de la llengua catalana.

Pel que fa al nivell fonètic, compta amb set fonemes vocàlics en posició tònica i amb cinc en posició àtona, cosa que vol dir que distingeixen entre a/e (és a dir, no hi ha vocal neutra) i entre o/u. Quant a les consonants, entre d’altres trets, distingeixen b/v i pronuncien la –r final.

Pel que fa a la morfologia, els demostratius són: este/eixe/aquell i els possessius femenins són: meua/teua/seua... La 1ª persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació acaba en –e (cante). Les combinacions de CI singular + CD definit són: li’l, li la, li’ls i li les. El passat simple és molt viu (anà en lloc de 'va anar').

Però són les diferències lèxiques les més evidents: hui (avui), calces (mitges), escurar (netejar), poal (galleda), eixir (sortir)... Alguns mots els comparteix amb el balear, com granera (escombra); d’altres amb el nord-occidental, com espill (mirall), i d’altres són exclusius, com dacsa (blat de moro).

Mots i expressions valencianes típiques

PARAULES VALENCIANES	CORRESPONDÈNCIA EN CATALÀ
Gitar-se	Estirar-se al llit
Alçar-se	Llevar-se o aixecar-se
Ser o estar major	Ser o estar gran
Ser o estar gros / grossa	Ser o estar gras / grassa
Escurar els plats	Rentar els plats
Rentar els plats	Esbandir els plats
Torcamans	Eixugamans
Ensalà, tomaca, pebre, vitet, carlota, encisam	Amanida, tomàquet, pebrot, bitxo, pastanaga, enciam
Llima / Lima	Llimona / Llima
Dacsa	Blat de moro
Creïlles / Papes	Patates / patates fregides
Companatge	Mescla o embotit als entrepans
Taulell o manisa de ceràmica	Rajola de ceràmica
Rajola	Maó, totxo
Anit	Ahir a la nit
Despús-anit	Abans d’ahir a la nit
Despús-demà	Demà passat
Granera	Escombra
Poal	Galleda
Carxot	Clatellada
Pardal	Ocell
Bescuit	Pa de pessic
Monyo (exemple: tallar-se el monyo o fer-se el monyo)	Cabell
Prompte	Aviat
Botifarra	Botifarra de sang
Llonganissa o salsitxa	Botifarra
Ou caigut	Ou ferrat
Caldo	Brou
Bombó	Cafè amb llet condensada
Café del temps (amb gel i llima)	Cafè (amb glaçons de gel i llimona)
Café amb gel	Cafè amb g
Bragues	Calces
Calces o mitges	Mitges
Calçotets	Calçotets
Calcetins	Mitjons
Muscle	Espatlla
Bou	Toro
Buey	Bou
Llaurador	Pagès
Espardenyes / sabatilles	Sabates d’espart / vambes
L’oratge	El temps (soleiat,...)
EXPRESSIONS VALENCIANES	CORRESPONDÈNCIA AL CATALÀ
Estar alguna cosa “a fer la mà”	Estar molt lluny. També es fan servir les expressions: “allà on brama la tonyina” o “allà en el blau de la mar”
Vés i toca’t el pardal = vés i toca’t els collons	Vés i toca’t els pebrots
Estar encès en flama	Estar molt cremat (pel sol o per qualsevol mena de problema) o estar molt calent (excitat)
Ves-te’n a fer la mà	Vés-te’n a fregir espàrrecs
Pegar una becaeta	Fer una becaina
Estar que pega un esclafit = Estar a parir	Estar ple de gom a gom
Pegar a fugir = Enganxar a córrer	Sortir per potes
Amollar l’aigua Hi ha gent que aigua ho pronuncia [auia]	Deixar anar l’aigua (obrir una comporta o una aixeta per a regar).
Amollar una espardenyà	Dir un castellanisme o barbarisme (per exemple: menjar-se un bocadill)
Clavar la pata a base de bé	Clavar la pota ben clavada
Em fa comboi	Em fa il·lusió
Beure a gallet	Beure d’una botella o un porró a galet, sense amorrar-se
Anar a estall	Agafar tot el que es posa per davant. Exemple: collir a estall implica cobrar segons la quantitat que es cull, a preu fet (en comptes d’anar al jornal, que es cobra per hores)
Salut i força en el canut	Antigament el canut era una butxaca on es guardaven els diners, però ara té una doble intenció: canut=piu=pardal=penis
Arrea pa c’allà	Vés-te’n cap allà
Xe, de veres	Que sí, de veritat
Caguen la mar salà = Caguen Dènia	Eufemismes o expressions alternatives per no cagar-se en Déu
Ser “de categoria”	Ser collonut, meravellós, etc.

Pronunciacions característiques:

Nosaltres = [mosatros]

Vosaltres = [vosatros]

Veure = [vore]

Anem-nos-en = [anemon] o [mone]

Vine cap ací = [vine pacasí]

Tira cap allà = [tira pacallà]

Per a = [pa]

En valencià es perd la “d” intervocàlica: cansalada = [kansalà], agobiada = [agobià], cremada [kremà]

Altres curiositats:

Saludar un amic amb un insult no és insultar sinó un excés de confiança, de bon rotllo: “iee, cabró, on vas?” dóna a entendre que l’enveges, amb el bon sentit de l’expressió.

Tavernes de la Valldigna, vista des d'allà mateix

Tavernes de la Valldigna és una ciutat situada al sud de la província de València, a la comarca de la Valldigna.

El seu terme té una superfície de 50 km2 i està envoltat per muntanyes, excepte per l’est, per on s’obre a la Mar Mediterrània. El paisatge de la Valldigna es caracteritza pel verd dels tarongers, que a la primavera desprenen una olor a azahar molt agradable.

La Vall, com també se l’anomena, consta de dos nuclis urbans: “el Poble”, que és la zona residencial de la majoria de la població durant els mesos més freds, i “la Platja”, a la costa, que passa de tenir una població de 1.500 habitants a l’hivern a acollir uns vora 40.000 persones, entre residents vallers i turisme, principalment de l’Estat Espanyol.

Tavernes està ben comunicada per carretera (AP-7, N-332 i CV-50) i ferrocarril (Renfe) amb ciutats veïnes importants com Cullera, Gandia i Alzira (totes a menys de 20 kms) i amb València (a 50 kms). També té connexions directes d’autobusos amb Madrid, d’on procedeix la majoria del turisme estiuenc.

Origen del nom de la ciutat

Segons la llegenda, el nom de la “Valldigna” data de l’any 1297, quan el rei Jaume II el Just, sorprès per la seva bellesa, oferí la vall de l’Alfandec a l’abat Bononat de Vila-seca per construir un monestir, dient-li: “Quina vall més digna per a un monestir de la vostra religió”, responent-li l’abat: “Vall digna, senyor, vall digna”. El Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna, està construït al terme veí de Simat de la Valldigna, i amb més de 700 anys d’història ha estat adquirit per la Generalitat Valenciana (regulat a l’article 57 de l’Estatut d’Autonomia) i declarat com Bé d’interès Comunitari.

Antigament, el nucli urbà de Tavernes s’anomenava Gebalcobra, i constituïa el centre comercial i mercantil entre els agricultors i ramaders dels pobles i alqueries de la vall, que vulgarment l’anomenaven Tavernes, perquè era a la taverna i a la llotja on es reunien per mercadejar, d’aquí el topònim de la ciutat.

Festes locals

Les festes patronals comencen el segon divendres de setembre i duren deu dies, destacant-hi les revetlles, les vaquetes (toros), el concurs de paelles i sobretot, el ball de disfresses.

Les festes més populars són les Falles, el mes de març. Hi ha sis Falles al Poble i una a la Platja, i els fallers viuen la festa del foc i la pólvora nit i dia. Destaquen la cremà, l’ofrena de flors, la nit del foc o castell d’artificis, les mascletades i les despertades amb coets, els dinars i sopars de germanor, els concursos de truc (joc de cartes típic valencià), els passacarrers o cercaviles i les revetlles amb els xiringuitos fins ben entrada la matinada.

També destaca la Pasqua o Setmana Santa, que a València comprèn des del Dijous Sant fins el dia de Sant Vicent o segon dilluns de Pasqua (12 dies de festa!).

Altres festes típiques amb molt de seguiment ciutadà són el dia de la Valldigna i el dia de la Comunitat (amb fires medievals i revetlles), el dia de la Sang i el dia de Sant Cristòfol.

Economia

Tavernes era cap als anys 70 un dels pobles amb més renta per càpita de l’Estat Espanyol, amb un turisme creixent i una forta indústria vinculada al comerç de la taronja, a més d’indústries molt fortes com Tabervall i Federico Giner, que copaven les comandes estatals de mobiliari de col•legis i organismes públics, l’Expo de Sevilla o els carros portamaletes dels aeroports. Més tard van anar apareguent altres empreses amb comerç internacional importants, entre les que cal destacar Asfaltos Chova, Vilber o Alpesa, i empreses de comerç nacional com Caisa o Envases Grau. Tot i això, els últims anys, el baix preu que es paga als agricultors pels cítrics i la crisi de la construcció, han fet que la situació econòmica no sigui massa bona.

Llocs per visitar

Els millors llocs per visitar a la Valldigna són els seus paratges naturals, on destaquem:

- Les seves platges, amb dues banderes blaves.

- El Mirador, que és un turó amb vistes a tota la zona de platja, Cullera i Gandia, amb zona de picnic.

- Sant Llorenç, que és una ermita situada en un turó on hi ha una font natural i una zona per menjar (fa anys que no s’hi permet encendre foc).

- El Clot de la Font, que és una altra zona amb una font natural i zona d’esbarjo amb “torradors” (barbacoes) i taules de pedra.

L’arquitectura de Tavernes no és molt rellevant. Només l’església de Sant Pere i l’Ermita del Calvari tenen valor històric. Ens caldrà apropar-nos al Monestir de Simat per gaudir d’un lloc emblemàtic.

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira
(València, 1939)

(De València per a veïns i visitants)

El Micalet

Avise que són dos-cents set esglaons per una escala de caragol, per ascendir els cinquanta-un metres de la torre, que equivalen al seu perímetre. És un campanar octogonal, clàssic en el gòtic català dels segles XIV i XV – amb un precedent, també, en la torre de la Seu de Lleida-, acabat per Pere Balaguer, el mateix que va fer les Torres de Serrans. Si hom contempla l’alta i poderosa figura pot entendre, a pesar de l’espadanya afegida del segle XVIII, per què ha esdevingut el primer símbol de la ciutat: realment, no és un campanar qualsevol. L’ús del diminutiu familiar per a una torre tan imponent i representativa és també un símptoma d’una certa tendència dels valencians a reduir de grandària les mateixes coses que més s’estimen. Açò, per tant, no és el “Gran Miquel”, sinó el Miquelet o Micalet, nom d’estar per casa que li van posar perquè la primera campana grossa va ser beneïda el dia de sant Miquel del 1418. En tot cas, l’amor al campanar és tan gran, que no solament es pot comprar un Micalet en ceràmica vernissada o en una placa de metall a les botigues de l’entorn de la Seu, sinó que aquestes mateixes reproduccions es poden trobar –acompanyades sovint d’una barraca, de taronges o d’una parella de llauradors- en gran part de les cases de la ciutat i de l’horta, en un prestatge o damunt del televisor.

El Tribunal de les Aigües

Molts valencians estan convençuts que l’expressió jurídica més alta de l’ordre i la moderació és el Tribunal de les Aigües, que es reuneix cada dijous al matí, ací davant mateix, a la porta gòtica de la Seu. També estan convençuts que el tribunal té una antiguitat literalment mil·lenària, que el van fundar els califes de Còrdova, i que com a institució és única al món. Si és cert que a finals del segle X ja existia el càrrec de sequiers del Túria, i se sap perquè dos importants individus que l’ocuparen, de nom Mubàrak i Mudaffar, es van sublevar l’any 1016 contra el califat. Més endavant, el 1238, Jaume I va donar les sèquies del Túria als vells i nous regants, que havien de regir-se “segons lo acostumat i establit en temps de sarraïns”. El fet és que, des de no se sap quants segles, la institució funciona més o menys igual: les assemblees de regants de cada sèquia elegeixen els síndics, els vuit síndics o sequiers fan de jutges del tribunal, i un d’ells per torns fa de president. Tots van mudats amb brusa negra, que fa un segle es va imposar –ací i a mitja Europa- com a indumentària formal d’obrers i de llauradors. La singularitat d’aquest tribunal no està en el fet d’haver existit, o de ser més o menys antic, sinó en el fet d’existir encara, d’haver preservat la independència legal i real de tot codi escrit i de tota altra jurisdicció (les seues sentències són inapel·lables), i el seu procediment oral és sumaríssim. És com quan els reis, o el consell de la tribu, administraven una justícia personal, directa i d’aplicació immediata, sense lleis escrites ni papers.

Exaltació Falleres Majors Tavernes 2011

Les Falles d'enguany a Tavernes.
(si busquem bé potser trobem a en Vicent...)



Vicent no surt, que és el que feia les fotos (feu doble click per ampliar-les):

 

I aquí, la Falla de Convent de Jerusalem, guanyadora de la secció especial de València: